Íntim i proper
2016-08-03 09:16
El mestre Josep Manzano, entre peça i peça va estar molt proper al públic assitent.
Els tres concerts que tancaven la programació del Festival de Guitarra Girona - Costa Brava durant el mes de juliol, varen tenir com a protagonista a l'organitzador del Festival, en Josep Manzano que va oferir un recull de la majoria dels temes del seu darrer CD "Recital íntim" el dia 28 a l'Alfolí de la sal a L'Escala, l'endemà, dia 29 a l'Espai Port del Port de la Selva i finalment, el dissabte 30 a l'església de Fanals, a Platja d'Aro.
No varen ser concerts amb una afluència massiva de públic, la cultura musical del nostre país encara està lluny de la d'altres països de la Unió Europea. Que la mitjana aproximada de públic estranger estigui al voltant del 35% tenint en compte que la difusió dels concerts s'ha fet exclusivament en català, és molt clarificador. Aquest fet, però, porta implícit que els assistents tinguin un nivell de coneixement musical considerable.
Quan totes aquestes circumstàncies conflueixen, el que acaba passant és que músic i espectadors connectin d'una manera molt especial i així va ser en els tres concerts que comentem. Manzano va obrir amb tres peces breus de Tàrrega (Preludio lágrima, Adelita i Estudio en forma de minuetto) per donar pas a un parell de temes del sempre reivindicat des del Festival de Guitarra de Girona - Costa Brava, Josep Ferrer (Recuerdos de Montgrí i Las quejas de mi lira,). Antonio Alba amb l'havanera Emilia i la Colombina de Joaquim Casanovas, varen precedir la Danza española número 5 o Andaluza de Granados i la popular catalana El cant dels ocells. Amb aquesta darrera, acabava la primera part d'un concert que ja havia captivat als oients des de les primeres notes.
El recorregut per la segona part de l'audició va començar amb Tears de Django Reinhardt, Bésame mucho de Consuelo Velázquez i la Milonga sentimental de Sebastián Piana. Una allau de ritmes i sonoritat que encandilaven a un públic cada vegada més entregat. La recta final, com no podia ser d'altra manera, va acabar de conquerir la sensibilitat dels afortunats oients. Cavatina d'Stanley Myers, Here, theres and everywhere de Paul McCartney, Wonderful tonight d'Eric Clapton i Samba pa ti de Carlos Santana acabàven el programa previst entre els aplaudiments entusiàstes de la gent.
El bis era inevitable, i en Josep Manzano va acabar amb Tears in heaven d'Eric Clapton i un memorable Recuerdos de la Alhambra de Tàrrega. Un autèntic regal de comiat conseqüent amb la proximitat i generositat que va desplegar el músic en tot moment.